
COLLBATÓ-MIRANDA STA.MAGDALENA-COLLBATÓ
baixada pel camí de Sant Joan i camí Vell de Collbató
PRESENTACIÓ DEL LLOC
On som: Municipi de Collbató a la serrelada prelitoral, entre les comarques del Baix Lobregat, Bages i L'Anoia.
Com arribar-hi: En cotxe, per l'Autovia A2 (Barcelona-Lleida)
Què hi volem fer: Magnifíca excursió fins a un dels cims típics del massís, amb un desnivell important, però amb una pendent molt constant. Pujada al cim de Sta. Magdalena (1132m) amb unes impressionants vistes de la zona de Tebes, Tebaida, Tabor i el Baix Llobregat.
| Tipus de ruta | Circular | ||
| Alçada sortida i arribada | 467 m | ||
| Alçada mínima i màxima | 375 m i 1132 m | ||
| Desnivell teòric acumulat | 757 m | ||
| Temps aproximat de l'excursió | 4 h | ||
| Distància total | 10 km | ||
| Dificultat | Mitja | ||
| Itinerari | Pujarem des de Collbató pel camí del Clot de la Mònica, arribarem al cim de la Miranda de Sta. Magdalena. La baixada la farem pel camí de Sant Joan i el camí vell de Collbató. Desnivell inicial important. | ||





DADES CARTOGRÀFIQUES
Punt de sortida l'església de Collbató. Agafeu el carrer Pau Bertrand. Al sortir del poble, el carrer asfaltat es converteix en una pista de terra que es dirigeix cap al Bruc. Al cap de poc deixareu a la vostra dreta la cruïlla on comença el camí Vell de Collbató a Montserrat (indicat) i per on baixarem. Seguiu pel camí de l'esquerra fins arribar a un camí a la vostre dreta, és l'inici del clot de la Mònica. Fàcil de trobar ja que el camí té unes marques blaves força clares.Hem d'agafar un corriol que marxa pel mig del bosc, en direcció a la muntanya, per on continuen les marques blaves. Atrevessarem un parrell de vegades el torrent i resseguim durant una estona la carena del serrat de la Pastereta. Fem unes petites llaçades i poc abans d'un coll trobem una cruïlla. Agafem el camí de la nostra dreta, indicat com el que va a "Sant Joan", i deixem a l'esquerra el que va als Pollegons.
Nosaltres agafarem el camí de l'esquerra que porta a on era l'antic restaurant. Tot i que ara està net, encara es veu les estances que toquen a la paret de la muntanya. Passeu per un camí excavat a la roca on antigament hi havia les restes de l'ermita de Sant Onofre. Hi ha un aljub amb aigua que la gent hi tira monedes. Han posat un passamà que ajuda a fer aquest tram amb una caiguda important. El camí de baixada s'ha de fer pel mateix que el de pujada.
Un cop al camí, continuar la ruta cap a l'esquerra. Arribareu a un coll entre la Gorra Marinera i la Magdalena inferior. Aquí comencen les Escales de Jacob, per on hem de baixar a trobar el Camí Nou, que va del pla de les Taràntules fins a Sant Jeroni.
Un cop al camí Nou, el resseguim cap a la dreta, fins que arribeu a l'estació superior del funicular que puja del Monastir. El camí de l'esquerra porta cap a l'ermita de Sant Miquel. Nosaltres agafarem el camí de la dreta que ens portarà direcció a l'ermita de Sant Joan. Davant nostre tenim unes magnifiques vistes del cim de la Miranda de Sta. Magdalena.
Abans d'arribar a l'ermita de Sant Joan, hem d'agafar el camí que marxa cap a l'esquerra (Indicat) amb marques grogues. Aquest camí baixa pel torrent de Santa Caterina i ens portarà fins a la cruïlla del camí que porta al Monastir per l'ermita de Sant Miquel a l'esquerra i a Collbató a la dreta.
Un cop a la cruïlla nosaltres agafarem cap a la dreta pel torrent de la Font Seca. A l'esquerra trobarem el camí que puja de la drecera de Fra Garí amb marques blanques i grogues. Passarem per un tram de ziga-zagues (les voltes). Seguim el cami i passem per sota de la roca Llisa, hi ha algunes vies d'escalada.
Més endavant trobem el camí que puja de la drecera dels Graus i una paret pintada amb una senyera i unes plaques en record d'excursionistes desapareguts. Continuem baixant per les marques de color groc travessant el clot de Lladerns, el serrat de la Guàrdia i el torrent sec. Passarem al costat de la cova de les Bagasses. El tram final és un petit bosc que acaba en una finca. Només cal arribar a la cruïlla que vam deixar al principi de la sortida i enfilar cap a Collbató.Notes: Els temps és orientatiu. S'ha de tenir en compte les parades per gaudir del paisatge i el temps empleat si pareu a esmorzar. La pujada es fa llarga i dura. El descens us pot recordar que encara teniu genolls. Si teniu ganes us podeu arribar fins al Monestir. Si ho preferiu, podeu fer la volta al revés.









1 comentari:
un blog molt xulu.
Publica un comentari a l'entrada